Hablemos de jabón

Parlem de sabó…

En aquests moments es parla molt del sabó, i segur que tots sabeu bé per què…

Es publiquen moltes receptes de sabons i es promocionen sabons que serveixen per a tot… Però això no és cert. No tots els sabons són iguals.

Un sabó que és bo per a la roba no és bo per al cos, i viceversa. No és el mateix el sabó de Castella que el de Marsella o el d’Alep… Al mercat hi ha una gran quantitat de sabons: sabons que semblen sabó, però que no ho són, sabó fabricat en grans saboneries amb tècniques modernes, i sabons artesans, que es fabriquen en petits lots.

El primer tipus gairebé ni el nomenaré, són detergents amb químics fabricats imitant una pastilla de sabó i són molt barats. Els segons són sabó, però les tècniques que s’utilitzen fan que la seva qualitat baixi i utilitzen olis més econòmics. I finalment els artesanals, que són els que jo conec i dels quals puc parlar.

Partint d’aquest punt ajustarem la nostra fórmula: no és el mateix treure la brutícia de la roba que mantenir en perfecte estat la nostra pell.

Quan vulguem fabricar un sabó per cuidar la nostra pell utilitzarem els olis de primera premsada en fred i verges. Aquest tipus d’olis han estat extrets pel mètode de pressió en una premsa d’oli i per obtenir-los mai s’han sobrepassat els 40 °C, per garantir que se’n conserven totes les propietats. Un bon sabó corporal ha de netejar i cuidar la pell i per això cal que se sotmeti a un procés de sobregreixatge.

Però què és el sobregreixatge?

Comencem pel bàsic: un sabó es fabrica principalment amb base d’olis i mantegues, aigua i sosa. Mitjançant una reacció que es diu saponificació —i que ja us detallaré en un altre post, perquè és llarg d’explicar— el resultat d’ajuntar aquests tres ingredients és el sabó. Es necessita una quantitat x de sosa càustica per saponificar una quantitat i d’olis o greixos. Si tots els greixos se saponifiquen, el sabó serà massa fort per a la pell: la netejarà bé, però podria ressecar-la i espatllar-la. És per això que afegirem una determinada quantitat d’olis extra perquè aquest sabó hidrati i cuidi la pell. I això és el que denominem «sobregreixatge».

Ara ja disposem d’un sabó ideal per a la pell, però si rentéssim la roba, aquest sobregreeixatge serà un inconvenient, perquè nosaltres volem que ens tregui el greix de la roba, no posar-n’hi més… Quan volem fabricar un sabó per rentar roba el que més ens importa és que netegi. Aquest tipus de sabons es fan amb una quantitat de sosa càustica més elevada, la qual cosa podríem denominar un sobregreixatge negatiu… En aquest cas, no tindrem gaire en compte si l’oli és verge o no: realment el que ens importa més són les propietats netejadores dels olis.

Antigament cada tipus de sabó es coneixia per la seva formulació i per la seva fabricació. Avui dia d’aquests sabons només en queda el nom. Les fórmules que s’utilitzen actualment són molt semblants per a tots els sabons. Us explicaré les característiques principals d’alguns tipus de sabons.

Sabó d’Alep

Aquest és un dels sabons més antics que es coneix, es fabricava a Síria, a la ciutat d’Alep, i pel que destacava era pel seu contingut en oli de llorer i el seu llarg període de curació: uns nou mesos abans de poder utilitzar-lo. D’aquest sabó no se sap gaire més, però n’hi ha referències de fa més de 2000 anys. Avui dia als sabons fabricats amb una quantitat alta d’oli de llorer se’n diu sabó d’Alep.

Sabó de Castella

Aquest és el sabó que es fabricava a Espanya entre els segles X i XII. La seva característica principal era que estava fet amb oli d’oliva. Era un sabó molt valorat a tot Europa i utilitzat en totes les corts. Una cosa molt curiosa és que el sabó de Castella no s’elaborava a Castella, sinó que es fabricava a Sevilla. Això sí, al carrer Castella, on es trobaven les saboneries o almones àrabs.

Sevilla era una zona perfecta ja que per fabricar aquest sabó s’utilitzava l’oli d’oliva dels camps de Jaén, i del Guadalquivir aconseguien les plantes marines de les quals s’extreia el diòxid de sodi.

El sabó de Castella original era un sabó tou i molt bo per a la pell, molt hidratant i nutritiu, no feia molta escuma i no era gaire eficaç per a la roba. Aquest sabó es continua utilitzant avui dia, però se sol barrejar amb altres olis com el de coco o ricí per equilibrar-ne les propietats. Se sol anomenar sabó de Castella al sabó fabricat a Espanya amb un 50 % mínim d’oli d’oliva.

Sabó de Marsella

Per parlar d’aquest sabó hem d’avançar fins al segle XVII. La saboneria a Itàlia estava en voga i trobem grans saboneries en ciutats com Gènova i Venècia. Colbert, que era el ministre de finances del rei Lluís XIV, va voler donar una embranzida a les saboneries franceses i va fer venir saboners italians i els va establir a Marsella, però a condició de no emprar altres olis que els del país, ni altres operaris que els francesos. La primera recepta que es coneix del sabó de Marsella es preparava amb una mescla d’ossos (rics en potassa), olis vegetals (72 %) i greixos animals (28 %). Aquest sabó era molt bo per a la roba, ja que els greixos animals són molt eficaços per a la neteja. De la fórmula original poca cosa queda avui dia, tenint en compte que no seria un producte molt ben vist en la societat actual. Actualment es coneix com a sabó de Marsella el sabó fabricat a la zona de Marsella (denominació d’origen) que té forma quadrada i amb el característic 72 % d’oli.
Els meus sabons estan fets a l’estil del sabó de Castella, amb una base d’un 50% d’oli d’oliva verge. En altres posts d’aquest blog parlo especialment de cadascun d’ells. Us convido a donar-hi un cop d’ull.
Espero que us hagi quedat una mica més clar quins són els diferents tipus de sabó i com utilitzar-los.

 

Ester

Últimes novetats en Taller de Alseide

Deixa’t fetillar per la cosmètica artesana del Taller de Alseide.