La primera prova arqueològica de l’ús de maquillatge es va trobar en l’Antic Egipte.
Els llavis es pintaven amb pigments de colors vermellosos i violacis barrejats amb cera o grasses, a semblança de les pintures que s’empraven en art.
Sempre he pensat que pintar-se els llavis tenia un sentit purament estètic, però no sabia que es podia convertir en una acció reivindicativa com en 1912, en què el moviment sufragista va utilitzar el pintallavis vermell com a símbol de l’emancipació femenina i de lluita en les seves marxes per Nova York.
També és molt curiosa la importància que se li va donar en la Segona Guerra Mundial, quan s’utilitzava el vermell de llavis com a icona d’una societat.
Tant va ser així que les dones de la Marina tenien una barra de llavis oficial, l’anomenat «vermell Moctezuma», que anava a joc amb el seu vestit. Imagineu la importància que un grapat de militars concediria a aquest diminut objecte per a convertir-lo en part de la indumentària oficial…
Els llavis són una de les zones del nostre cos amb menys capes de pell i sense pigmentació, de manera que els capil·lars interiors es transparenten, donant-nos la tonalitat vermellosa. Posseeixen una gran sensibilitat a la temperatura, la humitat, les sensacions… són una forma que tenim els éssers humans de connectar el nostre interior amb l’exterior, una porta que deixa entrar però que també ens ajuda a deixar sortir… Són molt delicats (no pot ser menys, amb tota la responsabilitat que tenen) i no sempre els cuidem amb l’afecte que es mereixen…
Per tot això, quan em vaig posar a pensar a crear la línia de maquillatge, el primer que em va venir al capdavant va ser un labial vermell, però volia un labial que cuidés el llavi, no que només fos bonic.
Fer la base del pintallavis va ser relativament fàcil: l’important era combinar olis, llards i ceres que cuidessin la pell del llavi, com la mantega de cacau orgànica i l’oli de jojoba macerat en vainilla. Més difícil va ser triar els pigments ideals sense sortir dels conceptes naturals i vegans de Taller de Alseide.
Per a fer tota la línia de maquillatge artesà sol s’han utilitzat plantes tintóreas i pigments minerals. En concret, la planta basi que he utilitzat en la fabricació dels pintallavis, tant pel seu poder curatiu com per ser un gran colorant, és la Alkanna Tinctoria, coneguda popularment com a «arrel del traïdor».
L’arrel del traïdor va ser una planta molt utilitzada pels druidas en l’època medieval i fins i tot pels antics sacerdots cèltics per a realitzar curacions en la pell a causa de la seva poder cicatrizante. De fet, i a causa del seu color vermellós en la pell, els inquisidors van prohibir l’ús d’aquesta mena de plantes pel seu secretisme.
Aquesta planta va ser utilitzada en l’antiga Grècia com a cosmètic colorant de galta. El seu ús es va popularitzar entre les dames de la cort de França en el segle XVI.
També es té coneixement d’aquesta planta a Amèrica del Nord, més concretament en els indis que utilitzaven l’arrel del traïdor per a tatuar-se el cos i la cara.
Per a donar-los la tonalitat adequada he utilitzat òxids de ferro i altres minerals que donen unes tonalitats naturals precioses. També he utilitzat miques, que són composicions de minerals amb lluentor.
El resultat ha estat una gamma de tres colors, nude, marró i vermell, molt naturals i bonics.
Quan es treballa només amb minerals i vegetals és difícil aconseguir les tonalitats que s’aconsegueixen utilitzant colorants químics o animals, però realment val la pena prescindir d’aquests colors tan intensos.
Els pintallavis van envasats en uns bonics tubs de cartó; d’aquesta manera intentem reduir els residus que creem i evitem la utilització plàstics.
Espero que gaudiu amb ells tant com jo he gaudit creant-los.
Ester.
